Quin procés ha seguit l’Acord Nacional d’Acció Exterior?

L’Acord Nacional d’Acció Exterior es presentava fa tot just un any:10392428_296533413850785_729568736342917880_n

1.- Del desembre del 2012 al juny del 2013: Elaboració de document inicial per part de la TAULA D’ACCIÓ EXTERIOR 

2.- 12 de juliol de 2013: Presentació del document en el marc de la Comissió d’Exteriors, UE i Cooperació del PARLAMENT DE CATALUNYA i roda de premsa pels mitjans de comunicació 

3.- Del setembre de 2013 al gener del 2014: Període obert per adhesions al procés d’elaboració del pacte i propostes de millora al text 

4.- 10 de desembre de 2013: Es constitueix al Parlament la Comissió organitzadora de l’Acord Nacional d’Acció Exterior i acorda el calendari pel procés participatiu. 

5.- Del 15 de desembre al 31 de gener de 2014: Període d’aportacions al text per part de partits polítics, agents econòmics i socials, federacions, col·legis professionals, universitats,..etc. 

6.- 22 de març de 2014 JORNADA DE PRESENTACIÓ D’APORTACIONS de propostes rebudes per millorar el document inicial i de SIGNATURA DEL DOCUMENT

7.- PERÍODE d’INCIDÈNCIA (Eleccions europees, Llei d’Acció Exterior, Pla Director de Cooperació, Pla d’Acció Exterior, etc.)

L’Acord Nacional d’Acció Exterior

2014. Vivim un moment històric. Catalunya, com a país, vol decidir el seu futur d’una forma lliure: per prendre les seves pròpies decisions i aprofundir en la democratització de la nostra societat. En aquet procés però, els catalans i les catalanes no només pretenen aconseguir la seva sobirania com a poble, sinó omplir-la també de contingut. I és que ser lliure és tant un desig com una responsabilitat. I per això, nombroses iniciatives valoren el que en farem, si es vol, de la nostra independència el dia de demà.

Al respecte, presentem les següents preguntes: Com vol Catalunya presentar-se al món? Com actuar-hi? Com ha de ser la nostra política pública en l’Acció Exterior? Com es vol projectar Catalunya al món d’una manera ètica? Quins àmbits inclou l’acció exterior? És per això i més que neix:

PROPOSTA DE ACORD NACIONAL D’ACCIÓ EXTERIOR

El punt de trobada per a impulsar aquesta iniciativa ha estat la TAULA PER L’ACCIÓ EXTERIOR, com a espai plural i obert -representatiu territorialment del conjunt del país- que respon a l’ampli ventall d’organitzacions que treballen en Acció Exterior vinculades a àmbits molt diversos: cooperació, pau, drets humans, joventut, sindicats, universitats, col·legis professionals, llengua, cultura, empresa… i que en global volen fer aportacions al disseny de la nova política d’afers exteriors del nostre país.

En aquest esforç col·lectiu hem coincidit que ara, més que mai, volem participar activament per fer que l’Acció Exterior catalana sigui social, nacional i internacionalment participativa i compromesa.

Si fins ara, des de Catalunya hem contribuït a generar processos d’enfortiment democràtic, de cooperació i de suport a la governabilitat en altres països, a partir d’ara també cal que ens inspirem en aquests processos per a construir, en el nou escenari, un país radicalment democràtic, participatiu, socialment inclusiu i ambientalment sostenible, sense oblidar que ha de ser profundament solidari, on els valors socials han de posar-se en primer pla. La societat civil ha de ser el motor d’aquest procés, que hem de construir entre tot/es, i així ho hem de fer visible, dins i fora del país.

“La societat Civil ha de ser el motor d’aquest procés, que hem de construir entre tots i totes”

Si ha estat precisament el dinamisme social -que va ser un dels màxims exponents en la manifestació de l’11 de setembre de 2012 a Barcelona amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”- el que ens situa progressivament en un nou escenari nacional que vivim esperançat/des, considerem que precisament aquest nou escenari ens permetrà dibuixar un país avançat que pugui assolir el ple reconeixement internacional en el si de les esferes mundials, tant a les xarxes de la societat civil com a les institucions internacionals d’àmbit governamental.

La construcció nacional del país està molt lligada a la capacitat de la societat catalana d’incloure les diversitats, entre altres la diversitat de procedència per a crear una societat cohesionada. Si el Pacte Nacional per a la Immigració ha tingut el seu punt de referència en una política de “cultura comuna”, la nova realitat i els nous desafiaments en el període de transició nacional requereixen una nova política que prioritzi la participació i el màxim consens possible, sobre la base del sentiment de pertinença. S’ha de fer evident que és català o catalana tot aquell/a qui vol ser-ho, i que volem una identitat oberta i inclusiva.

A Catalunya, prop del 20% de la població ha nascut en altres països del món, persones que enguany formen part de la ciutadania catalana. La prioritat de la política de ciutadania ha de situar com a punt de partida la participació i la identificació amb el procés de transició nacional de la majoria de la població de Catalunya, i com a eix central la consolidació de la cohesió social.

La Catalunya del futur ha de ser d’il·lusió i de millora en les condicions de vida de les persones, amb més drets de ciutadania, més drets socials, més igualtat d’oportunitats, més democràtica i més participativa.

Per això pensem que ha arribat el moment d’impulsar de forma participativa un gran ACORD NACIONAL D’ACCIÓ EXTERIOR on, des de tots els àmbits, puguem fer aportacions positives en el disseny del tipus de direcció en què volem incidir conjuntament per a assolir avenços. Som plenament conscients que a partir d’aquest moment caldrà generar un procés molt ampli que voldríem que fos ben participatiu, tant en l’àmbit territorial com de tots els actors. Per això fem una crida a totes les institucions del país, en primer lloc al Govern, i també als partits polítics, sindicats, universitats, federacions, associacions, empreses i a entitats diverses, a promoure i participar activament en el procés, per tal que l’Acord finalment pres pugui presentar-se al Parlament de Catalunya amb el màxim de suport i pugui esdevenir un pilar estable del procés de construcció nacional.